UF1. Processos i productes gràfics

Qué son las artes gráficas?

El concepto de artes gráficas hace referencia a la elaboración de todo tipo de elementos visuales, fundamentalmente a técnicas de grabado y dibujo, aunque suele restringirse el término a las técnicas relacionadas con la imprenta. De un modo más general abarca a las diversas técnicas y procedimientos para la realización de estampas y por extensión, cualquier sistema de retrografía para plasmar la creación artística. Por tanto el término engloba al conjunto de oficios, procedimientos o profesiones involucradas en la realización del proceso gráfico, tradicionalmente desarrollado sobre papel (aunque actualmente no de manera unívoca). Dentro de esta rama de las artes el término incluye oficios como el diseño gráfico, la ilustración (diseño gráfico), la fotografía, la prensa y la publicidad y los diversos sistemas de impresión, encuadernación y los acabados.


Fluxograma procès gràfic









Història dels sitemes d'impressió 








Evolució sistemas d'impressió

Activitats:







Activitat 2























UF1. Part segona

*Flexografia: menys quantitat.
*Flexo: també es pot en paper.
*Rotogravat: més car y tirades més grans.
*Ofset: per penetració o per oxipolimerització.


OFSET

• Sistema indirecto porque la tinta no toca directamente el soporte.
• Plana.
• Sus orígenes provienen de la litografia.

CTP/CTF





Máquina Ofset

Control de registre.
Succionador de paper.
Taula de marcar.
* 1 + 0 = solo una cara
   1 + 1 = cara y dorso


*Forma impresora del CTP > planxa.
  Forma impresora del CTF > fotolit.

*La imposició va abans de la planxa.


Terminos a tener en cuenta

• Hay que controlar la temperatura ambiente.
• El PH (4'5 - 5'5).
• Sales.
• Solución de mojado .
• Alcohol isopofilico.
• Bactericidas.

Tintas grasas

QÜESTIONARI OFFSET

1. En què es basa la impressió planogràfica?

  Terme genèric utilitzat per definir la litografia. En la tècnica litogràfica s'utilitza la diferent adherència entre substàncies hidròfiles i hidròfobes. Com l'aigua rebutja les tintes grasses, no s'afegeixen les zones grasses encara que es troben en el mateix nivell, per això les matrius litogràfiques es diuen també planogràfiques. La tinta s'adhereix a la zona lipòfila.

2. A quin tipus de substància es refereix quan es parla d’una substància “lipòfila”?

Les partícules lipòfilas tendeixen a apropar-se i mantenir contacte amb els lípids (grasses).       Es refereix a les tintes.

3. Quin any i qui van inventar la tècnica d’impressió litogràfica? En què consisteix?

La litografia és una tècnica o mètode d'impressió sobre superfície plana, d'entre 1870 i 1880, que es basa en la repulsió (no solubilitat) entre l'oli i l'aigua. La va inventar en 1798 el dramaturg bavarès Alois Senefelder.

4. Any en que es descobreix l’offset tal i com l’entenem avui dia? De quin element eren les planxes llavors?

El 1904 la tècnica de la litografia, i en general i món de la impressió, arriba a la seva punt màxim amb el desenvolupament de la impressió en offset, utilitzada en l'actualitat.

L'offset va ser desenvolupat per dos tècnics de forma independent. D'una banda el alemany Caspar Hermann i de l'altra l'impressor Ira W. Rubel. Encara que és Hermann què obté el seu mètode a partir de la tradició històrica de la litografia, Rubel va també amb la invenció però d'una manera casual, després d'un error d'un dels seus operaris en una rotativa.

L'any 1904 un operari rus, Ira Rubel, que treballava a New Jersey imprimint treballs amb una màquina plana, va deixar, per oblit, de marcar un plec i la impressió va passar al cartutx que cobria el cilindre. El següent plec aparèixer imprès en les dues cares, però Rubel va detectar que la impressió feta des del cartutx tenia una millor qualitat. Això va suposar el naixement de la impressió.

OFFSET (terme anglès que significa "fora de lloc" ), que també es va denominar impressió indirecta, per haver en aquesta un pas intermedi.

Un cilindre recobert de cautxú, que rebia la impressió d'un altre cilindre situat sobre del primer. Aquest segon cilindre portava la planxa de zinc. El paper era transportat per un tercer cilindre, tenint tots el mateix diàmetre.

5. Els elements de la impressió offset són 4, anomena’ls

En la impressió offset, intervenen essencialment quatre factors: la forma o matriu, el suport, la tinta, i la solució de mullat.

6. Sobre quin tipus de suport s’acostuma a imprimir en Offset?

Mentre la zona impressora és lipòfila, té afinitat amb substàncies grasses com la tinta, la zona no impressora és hidròfila, té afinitat amb substàncies aquoses.

7. Les tintes d’imprimir offset han de tenir 3 peculiaritats bàsiques, quines són?

La base de la planxa pot estar realitzada de:

1. Poliester.

2. Alumini.

3. Polimetálicas.

8. % màxim d’aigua permés per barrejar amb la tinta?

Un 25%.

9. Composició bàsica de la solució de mullat.

El encolatge intern del paper és el que li confereix la seva resistència a l'aigua.

Generalment es realitza un altre encolatge superficial per controlar l'absorció de tinta a la impressió i, així, evitar el despreniment de fibres.

10. Quines característiques s’han de controlar a la solució de mullat?

Altres característiques com l'opacitat, planitud, etc., s'obtenen amb altres tractaments posteriors o additius diferents.

11. Què és el pH i com es mesura?

El ph és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, i es mesura amb el pechimetre.

12. Com es pot millorar el mullat de l’aigua (es a dir que l’aigua mulli mes i millor les planxes d’offset)?

Com més baixes siguin la tensió interfacial i superficial d'un líquid, millor humectará un sòlid.

L'aigua corrent és poc adequada per humectar una superfície amb el mínim de aigua possible, ja que posseeix una elevada tensió superficial i mulla o humecta les superfícies metàl · liques de forma irregular i en capes gruixudes. Si es redueix la tensió superficial i la interfacial del líquid mitjançant productes adequats, es millora la humectació, pel que podem reduir notablement la quantitat d'aigua que es necessita en el procés d'impressió.

13. Classificació de les màquines offset

Per a la impressió Offset tenim diversos tipus de màquines, que, segons la seva  configuració, poden ser:

- Màquina de plecs (fulla solta). Velocitat baixa i qualitat alta.

- Màquina de bobina : acabats (en plegat, tall, encull, guillotina...) incorporats en màquina

• Comercial. Ex: flayers, etiquetas, tarjetas...

• Rotativa de premsa (+velocitat, - qualitat, - temps = + economic). Ex: diaris.
• Formularis.

Formats de màquina:

Format de planxa > en relació a les mides estàndards de paper. Té part imprimible no imprimible.

• 35 x 50
• 50 x 70
• 70 x 100
• 100 x 1700

Ex: DINA i afegir 3mm de sang si cal.

• A1 (59,4x84 cm)
• A2 (42x59,4 cm)
• A3 (29,7x42 cm)
• A4 (21x29,7 cm)
• A5 (14,8x21 cm)
• Etc.

14. Quina funció tenen el marcador, la taula de marcat, la zona de registre i les guies laterals a les Offset plecs?

a) EL MARCADOR que té la funció de separar del primer full de la pila de paper, aixecar-la i portar-la als dispositius que la transporten al cilindre impressor.

b) LA TAULA DE MARCATGE és la zona intermèdia entre el marcador i la zona de registre, en petits formats (Offset ràpid) aquesta zona és mínima.

c) LA ZONA DE REGISTRE ja que un dels principals requisits d'una impressió a diversos colors és precisament l'exacta superposició d'aquests, que tècnicament anomenem registre.

d) GUIES LATERALS La missió de la guia lateral és rectificar la posició del plec lateralment quan ja s'ha registrat a les guies frontals i abans que es tanquin les pinces oscil·lants. La regulació de les guies laterals o de pit pot ser lateral i vertical.

15. Què s’acostuma a afagir a la sortida de la màquina Offset per evitar el repintat?

A la sortida es poden trobar diversos dispositius com els sistemes antirepintado que es col · loquen entre l'últim cos impressor i la sortida. ajuden a l'assecat de la tinta o dipositen pólvores antimaculants que eviten el retintaje.

16. Anomena seqüencialment les 5 funcions principals del sistema d’entintat.

La tinta ha de ser fina, uniforme, fluida.

Les principals funcions del sistema d'entintat són:

1. Batre la tinta transformant des d'un estat plàstic a un estat semilíquid.

2. Distribuir una capa prim, en comparació amb el gruix de tinta del corró del tinter, als rodets dadors.

3. Dipositar una fina pel·lícula uniformement igualada sobre les àrees imatge de la forma impressora.

4. Eliminar la solució de mullat de la planxa litogràfica, emulsificar part d'aquesta solució a la tinta i permetre l'evaporació de la resta.

5. Recollir, de la planxa litogràfica, totes les partícules soltes de matèries estranyes i mantenir-les en suspensió fins a la neteja del mecanisme.

17. L’estructura del sistema d’entintat està format per 4 elements basicament, quin són?

El grup d'entintat d'una màquina Offset està compost per:

- El tinter

- Les taules distribuïdores

- Els rodets distribuïdors

- Els rodets dadors

18. Classificació de les màquines offset bobina o rotativa, quina és la principal funció de cada una d’elles?

Las crecientes exigencias de producción en el campo editorial, determinan la implantación de las rotativas de bobina. La primera rotativa de bobina se construyó el 1910 en Alemania por la empresa Vomg de Planet Votland. El rendimiento de una rotativa de bobina es 5 veces superior al de una máquina de pliegos. La franja de trabajo para que una rotativa sea rentable va de 15.000 a 100.000 ejemplares. La velocidad de impresión de estas máquinas fue al principio de 18 a 20.000 ejemplares por hora, en la década de los 80 ya llegaba a los 60.000. Actualmente se superan los 80.000 ejem./hora de salida. Debido a que no resulta aconsejable el aumento de velocidad, principalmente por motivos mecánicos y de transferencia de tinta, la tendencia actual es la de utilizar un cilindro de caucho de doble tamaño, tanto en sentido de desarrollo (doble producción) como de anchura (doble ancho).

19. Anomena les 5 parts de l’estructura bàsica de les offset bobina.

Les maquines de bobines tenen 5 parts:

• Portabobines: Es la zona de manipulació, preparació i cambis de les bobines.
• Unitats impresores: Aquí es fa la impressió de imatges i textes sobre el paper.
• Superestructura: Es una sucessió de rodells que guiarán la banda per conseguir diferents plecs.
• Plegadora: Tindrá la funció de plegat i acabat del exemplar que a de imprimir.
• Condicionadors de banda: Elements tals com forns de secat i grups silicona que estaràn situats abans de la superestructura.

20. Dibuixa l’esquema del sistema d’impressió offset i anomena cada una de les seves parts fonamentals, tot indicant la principal característica de cada una d’elles.

Tinta UVI

Tienter per ofset sobre plastic.
Es pot secar gàcies a la llum UVA.

Tipus de màquina

• Màquina de bobina s'alimenta per bobina.
• Màquina de plecs s'alimenta de fulls.

Polvos antimaculantes
Se ponen entre hoja y hoja para evitar el repintado.

Impresión color a color.




Flexografia

• Forma impresora: Cliché o Fotopolímero

• Grafismo (parte con tinta) en relieve y contragrafismo(parte sin pintar) plano.
• Tiene relieve.
• Tinta líquida
• Impreso tramado
• Rotativas (bobinas continuas "non stop")
• La imagen invertida (lo que está en la izquierda se imprime en la derecha.
• Productos: cualquiera, pero principalmente: bolsas, envoltorios, etiquetas...
• Preimpresión en texto (cálculo del desarrollo de la imagen)

Partes de la máquina (Flexografia)

• Desbobinado
• Tintero (cubeta + cuchilla + auilax)
• Cuerpos impresos
• Hornos de secado
• Dispositivos de acabado.
• Tiene 4 rodillos.

Analisis

Sistema:

• Flexograma: Bordes de las letras y los códigos de barras más marcados. Puntos de trama con "donnut".
• Ofset: Bordes y punto de trama normal. Segunda mejor calidad.
• Rotogravat: Máxima calidad, dientes de sierra y es más caro.

Soporte:

• Transparente u opaco, 
• Plastico...
• Plancha legible o no ilegible.
• Absorvente o no absorvente.
• Por dentro o por fuera (si rascamos)

Colores/Nº de tintas